30 d’agost de 1999. Diada de Sant Fèlix. La Cristina ha convidat tota la família a dinar. Els pares i la germana viuen a Moja. El germà, a Vilanova. Es retroben tots, com han fet sempre per Festa Major de Vilafranca, amb les parelles i els fills. Però la malaltia del patriarca s’està agreujant i aviat s’hauran de prendre decisions. És possible que aquest sigui el seu últim dinar plegats de Festa Major. És possible que prendre decisions comporti acceptar grans renúncies. És possible que alguns dels secrets i pensaments que mai no s’han dit surtin avui entre el primer i el segon plat. Avui tot s’acaba i, potser, avui tot comença. A Vilafranca.

Tota trista vivència es fa menys trista convertida en ficció. Per aquest motiu ja feia anys que tenia ganes de posar aquella història sobre un escenari. Baralles, desafiaments i retirades de paraula. Enemistat entre germans. Despit i rancúnies. Pugnes per quatre miserables terrossos de vinya que acaben com no voldríem que acabessin.

Una història única i una història comuna. Tothom ho ha viscut a casa seva. Tothom ha sentit a parlar de casos semblants. Tothom explicaria un munt d’anècdotes i s’emocionaria recordant. La família és la nostra primera societat. I potser observant com es mou, pensa i sent una família catalana, podrem descobrir com realment es mou, pensa i sent tot un país. Ara, més que mai, em fa falta fer-me preguntes sobre la nostra identitat, personal, familiar, col·lectiva. I estic segur que no és pas una dèria únicament meva. Només els espectadors de teatre sabem que podem parlar amb desconeguts sense dirigir-nos una sola paraula. Deixem doncs ara que el teatre faci la seva funció. En silenci i sense gairebé ser-ne conscients, començarem a dialogar amb aquella dona de la tercera fila, amb aquell nano de la setena o amb aquell senyor de primera fila de l’amfiteatre.

Es tracta de la tercera part de la Trilogia sobre la identitat catalana de Jordi Casanovas, després d’Una història catalana i Pàtria. Una travessa pels nostres trets col·lectius que se centra ara en la família. Som i serem?